dimarts, 2 d’abril de 2013

TEMA 3. POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT (12-MARÇ-2013)



 El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada és molt important, ja que és un més dels agents socials implicats, i per tant, aquesta hauria de realitzar algunes de les funcions d’aquest procés:

  • Difusió de la norma de la llengua minoritzada; 
  • Facilitar l’adquisició d’aquesta als joves,i 
  • Normalització per part de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa.


L’escola ha sigut un motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, però lamentablement la situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins de la societat. Per tant, cal un projecte polític que done sentit a tots aquestos esforços.

Quan és aprovat l’Estatut d’autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, veiem una reforma educativa dins un model d’educació bilingüe, on ha d'haver-hi un domini de les dues llengües en pla d’igualtat per part de tots prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat.
Els programes aplicats són els abans anomenats:

  • PIL.
  • PEV.
  • PIP. 

El problema es veu reflectit en què 30 anys després de l’aplicació de la LUEV, només un 29% rep l’ensenyament en valencià.
Un altre punt a destacar són els forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i centres privats, i entre territoris.

MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE. (5-MARÇ-2013)

En aquesta sessió, s'han reprès els conceptes de la classe anterior i hem treballat “Els programes d'educació bilingüe al territori valencià”.


  • El PEB ha d'estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada.
  • L'objectiu primordial és que tots els membres assolisquen un domini efectiu de les dues llengües.


Els elements que es tenen en compte a l'hora de concretar un programa són:

  • La llengua de l'entorn;
  • La necessitat, des d'una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer ús vehicular majoritari en valencià;
  • L'actitud dels pares referent al valencià.
  • La llengua basi d'aprenentatge en la qual s'iniciarà la lectoescriptura.


 Dins del sistema educatiu valencià, comptem amb la següent classificació dels PEB:


LA CLASSIFICACIÓ DELS PROGRAMES S'HA FET A PARTIR DE TRES ELEMENTS CLASSIFICADORS


Atenent al territorio.

A la llengua base d’aprenentatge.

I a la llengua habitual dels alumnes.



Fent referència als territoris de predomini lingüístic valencià, comptem amb els següents programes:


  • Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). 
  • Programa d’Immersió Lingüística (PIL).
  • Programa d’Incorporació Progressiva. (PIP). 
  • Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE).

diumenge, 31 de març de 2013

TEMA 2. L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE. MODELS. (1-MARÇ-2013)

En la primera part de la sessió, hem comentat per grups els següents conceptes:
  • Llengua oficial: llengua de cada institució.
  • Cooficialitat: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
  • Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
  • Llengua pròpia: llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
  • Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
  • Llengua vehicular: llengua en la que accedim a la educació.   

Després hem vist les implicacions de l'ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià: 

  1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. 
  2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià. 
  3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció. 
  4. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
  5. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat. 

I finalment, a través d’una pràctica en l’aula, hem vist els diferents models d’educació:
 - Monolingüe i plurilingüe.

DENOMINACIÓ
DESTINATARIS
OBJECTIU
ORGANITZACIÓ




Model Compensatori


Usuaris d’una L2 minoritzada.

Compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada.

La llengua materna s’estudia en els nivells inicials, però després deixa d’utilitzar-se com a llengua d’instrucció. La L1 és usada per a ajudar a l’alumnat a conèixer la L2, més que no pas per a ensenyar continguts. Quan l’aprenent és competent en la L2, abandona el model i s’integra dins els programes regulars en L1.



Model de manteniment

Usuaris d’una L2 minoritzada.

Mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades.

Els aprenents solen començar l’ensenyament utilitzant la L1 com a vehicle d’instrucció I a poc a poc van incorporant la L2 en l’ensenyament de continguts escolars. El currículum s’imparteix en ambdos llengües.



Model d’enriquiment

Usuaris de les dues llengües en contacte.

Desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües.

Les dues llengües són vehicle d’instrucció i hom mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.


Model de recuperació plena

Parlants de les dos comunitats lingüístiques.

Invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.


La L2 minoritzada és l’única llengua vehicular a l’àmbit educatiu, mentre que la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.



divendres, 1 de març de 2013

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ, 5na CLASSE (22-FEBRER-2013)

INTRODUCCIÓ: MITJANS DE COMUNICACIÓ



Es tracta el punt d’importància que tenen el medis de comunicació audiovisual en els models lingüístics que usa la població generant --> la cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral.

Quant als medis:

- A la Comunitat Valenciana compten amb dues cadenes de televisió: Canal 9 i Punt 2. 
- Pel que fa a la premsa diària, tenim L’Avui (Barcelona) i El Periódico de Catalunya. Encara no compten amb un diari fet des de la nostra Comunitat completament en valencià, tot i que està El Punt, periòdic semanal.

Falta moltíssim treball per poder aconseguir programes de televisió, de radi i premsa de qualitat. 



  MITJANS DE COMUNICACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ





En l'última part de la sessió, hem comentat el text: “MULTICULTURALITAT. UNA PERSPECTIVA EDUCATIVA. Xavier Lluch”.

Hem vist els conceptes de multiculturalitat, interculturalitat i globalització.

Cada vegada més, i com a futurs mestres, hem de tenir en compte que ens trobem en una societat amb una diversitat cultural immensa, i que açò requereix educar per a viure en contextos heterogenis, haurem de crear cohesió social des de la pluralitat i construir una comunitat des de la diversitat identitària.

Per a l'anterior comentat, l'autor exposa tres propostes fonamentals de l'educació intercultural:

- Organitzar experiències de socialització basades en valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
- Utilitzar la diversitat cultural com a instrument d'aprenentatge social, i
- Dotar als alumnes de destreses d'anàlisis, valoració i crítica de la cultura.

1ª PART: HISTÒRIA SOCIAL. 2ª PART: NORMALITZACIÓ I NORMATIVITZACIÓ, 4ª CLASSE (19-FEBRER-2013)





A través de la següent presentació hem treballat la normativització i la normalització referit al paper que han tingut els mitjans de comunicació en el procés de recuperació.

Per poder posar fre a la substitució lingüística es requereix la normalització, que està basada en:
- La voluntat política; 
- Normativització;
- Estandardització, i una 
- Política lingüística.

Hem vist que no és fins al primer terç del segle XX quan comença el procés de normativització, i que gràcies a autors com Pompeu Fabra, entre uns altres, comença a dotar-se d'una normativa unificada.
Són molt importants les aportacions de Pompeu Fabra i els seus col·laboradors, els quals van redactar:
Les Normes Ortogràfiques de 1913, 
- La Gramàtica en 1918, 
- Les converses Filològiques 1919-1928, i 
- El Diccionari General en 1932.

 Després de la normativització hem treballat la normalització (fer normal l'ús de la llengua). És en aquest punt on els mitjans de comunicació tenen una forta influència en la societat, proporcionant una cohesió social per a la difusió de la llengua oral estàndard.

dilluns, 18 de febrer de 2013

HISTÒRIA SOCIAL: PANORAMA HISTÒRIC DEL CONFLICTE DE LLENGÜES AL PAÍS VALENCIÀ, 3ª CLASSE (15-FEBRER-2013)




En aquesta classe hem començat a treballar el procés de substitució lingüística de les etapes d'expansió del S. VIII al s. XIV i la del S.XV.

Hem abordat conceptes tals com:

- La decadència (l'etapa del començament del procés de substitució lingüística), i

- Les causes polítiques, socials i culturals de la substitució lingüística (que seguirem treballant en la propera classe).

Per situar-nos millor al llarg de la història i poder entendre-la millor, aquest tema ho hem completat amb el següent esquema històric:
 
 
S.II
Comença la Romanització.
S.IX – X
Consciència que s'ha passat del llatí vulgar a les llengües romances.
 
S.XII
Primers textos. "Homilies d'Organyà"; "Fòrum Iudicum"; (Lleis visigodes).
 
S.XIII
Cancelleria Reial. "Les cròniques" (prosa); "Poesia trobadoresca" (lírica).
 
S.XIV
Poesia religiosa i moral. (Ramón Llull, Francesc Eiximenis, Bernat Metge).
 
Compromís de Casp àFerran D'Antequera àtrastàmara (castellà).
 
S.XV
Segle d'Or de les lletres catalanes. (Joanot Martorell, Ausiàs March, Jordi de S. Jordi, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig).
 
Unió amb Castella à Isabel i Ferran.
 
 

Al final de la classe hem comentat l'article “Autóctons i estrangers” de Miquel Siguan, “L’Europa de lesllengües. Editorial 62.

El tema tractat és, que els processos d'adaptació de les persones estrangeres en altres països, són molt diferents i varien en funció de la cultura, de la posició econòmica, etc. Posant-se en evidència que els emigrants amb un alt nivell tenen més facilitats per a la seua adaptació que els que arriben fugint de la misèria.

Per aquesta raó, i com a futurs mestres, haurem de tenir una consciència de la llengua i de les diferents cultures, aconseguint així la integració dels diferents alumnes procedents d'altres països.

diumenge, 17 de febrer de 2013

CONTACTE DE LLENGÜES, 2ª CLASSE (12-FEBRER-2013)


Avui hem continuat amb la presentació de la classe anterior, i hem treballat els conceptes:

- Diglòssia;
- Substitució lingüística i etapes del procés;
- Interposició o mediatització;
- La interferència lingüística, i
- Normalització lingüística (la normativització i la política lingüística)

Al final de la classe hem comentat l'article de –Els Valencians “Fins”- de Rafael L. Ninyoles. Conflicte lingüístic valencià. (Prova PAU de la Comunitat Valenciana, Setembre de 1998).

http://www.cdlibre.org/pau/1998S/PAU_CV_1998S_V_Val.html