divendres, 1 de març del 2013

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ, 5na CLASSE (22-FEBRER-2013)

INTRODUCCIÓ: MITJANS DE COMUNICACIÓ



Es tracta el punt d’importància que tenen el medis de comunicació audiovisual en els models lingüístics que usa la població generant --> la cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral.

Quant als medis:

- A la Comunitat Valenciana compten amb dues cadenes de televisió: Canal 9 i Punt 2. 
- Pel que fa a la premsa diària, tenim L’Avui (Barcelona) i El Periódico de Catalunya. Encara no compten amb un diari fet des de la nostra Comunitat completament en valencià, tot i que està El Punt, periòdic semanal.

Falta moltíssim treball per poder aconseguir programes de televisió, de radi i premsa de qualitat. 



  MITJANS DE COMUNICACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ





En l'última part de la sessió, hem comentat el text: “MULTICULTURALITAT. UNA PERSPECTIVA EDUCATIVA. Xavier Lluch”.

Hem vist els conceptes de multiculturalitat, interculturalitat i globalització.

Cada vegada més, i com a futurs mestres, hem de tenir en compte que ens trobem en una societat amb una diversitat cultural immensa, i que açò requereix educar per a viure en contextos heterogenis, haurem de crear cohesió social des de la pluralitat i construir una comunitat des de la diversitat identitària.

Per a l'anterior comentat, l'autor exposa tres propostes fonamentals de l'educació intercultural:

- Organitzar experiències de socialització basades en valors d'igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
- Utilitzar la diversitat cultural com a instrument d'aprenentatge social, i
- Dotar als alumnes de destreses d'anàlisis, valoració i crítica de la cultura.

1ª PART: HISTÒRIA SOCIAL. 2ª PART: NORMALITZACIÓ I NORMATIVITZACIÓ, 4ª CLASSE (19-FEBRER-2013)





A través de la següent presentació hem treballat la normativització i la normalització referit al paper que han tingut els mitjans de comunicació en el procés de recuperació.

Per poder posar fre a la substitució lingüística es requereix la normalització, que està basada en:
- La voluntat política; 
- Normativització;
- Estandardització, i una 
- Política lingüística.

Hem vist que no és fins al primer terç del segle XX quan comença el procés de normativització, i que gràcies a autors com Pompeu Fabra, entre uns altres, comença a dotar-se d'una normativa unificada.
Són molt importants les aportacions de Pompeu Fabra i els seus col·laboradors, els quals van redactar:
Les Normes Ortogràfiques de 1913, 
- La Gramàtica en 1918, 
- Les converses Filològiques 1919-1928, i 
- El Diccionari General en 1932.

 Després de la normativització hem treballat la normalització (fer normal l'ús de la llengua). És en aquest punt on els mitjans de comunicació tenen una forta influència en la societat, proporcionant una cohesió social per a la difusió de la llengua oral estàndard.