TEMA 3. POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT (12-MARÇ-2013)

 El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada és molt important, ja que és un més dels agents socials implicats, i per tant, aquesta hauria de realitzar algunes de les funcions d’aquest procés:

• Difusió de la norma de la llengua minoritzada; 
• Facilitar l’adquisició d’aquesta als joves,i 
• Normalització per part de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa.

L’escola ha sigut un motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, però lamentablement la situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins de la societat. Per tant, cal un projecte polític que done sentit a tots aquestos esforços.

Quan és aprovat l’Estatut d’autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, veiem una reforma educativa dins un model d’educació bilingüe, on ha d'haver-hi un domini de les dues llengües en pla d’igualtat per part de tots prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat.
Els programes aplicats són els abans anomenats:

• PIL.
• PEV.
• PIP. 

El problema es veu reflectit en què 30 anys després de l’aplicació de la LUEV, només un 29% rep l’ensenyament en valencià.
Un altre punt a destacar són els forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i centres privats, i entre territoris.

MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE. (5-MARÇ-2013)

En aquesta sessió, s'han reprès els conceptes de la classe anterior i hem treballat “Els programes d'educació bilingüe al territori valencià”.

• El PEB ha d'estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada.
• L'objectiu primordial és que tots els membres assolisquen un domini efectiu de les dues llengües.

Els elements que es tenen en compte a l'hora de concretar un programa són:

• La llengua de l'entorn;
• La necessitat, des d'una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer ús vehicular majoritari en valencià;
• L'actitud dels pares referent al valencià.
• La llengua basi d'aprenentatge en la qual s'iniciarà la lectoescriptura.

 Dins del sistema educatiu valencià, comptem amb la següent classificació dels PEB:

LA CLASSIFICACIÓ DELS PROGRAMES S'HA FET A PARTIR DE TRES ELEMENTS CLASSIFICADORS
Atenent al territorio.	A la llengua base d’aprenentatge.	I a la llengua habitual dels alumnes.

Fent referència als territoris de predomini lingüístic valencià, comptem amb els següents programes:

• Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). 
• Programa d’Immersió Lingüística (PIL).
• Programa d’Incorporació Progressiva. (PIP). 
• Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE).

TEMA 2. L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE. MODELS. (1-MARÇ-2013)

En la primera part de la sessió, hem comentat per grups els següents conceptes:

• Llengua oficial: llengua de cada institució.
• Cooficialitat: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
• Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
• Llengua pròpia: llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
• Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
• Llengua vehicular: llengua en la que accedim a la educació.   

Després hem vist les implicacions de l'ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià: 

1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. 
2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià. 
3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció. 
4. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
5. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat. 

I finalment, a través d’una pràctica en l’aula, hem vist els diferents models d’educació:
 - Monolingüe i plurilingüe.

DENOMINACIÓ	DESTINATARIS	OBJECTIU	ORGANITZACIÓ
Model Compensatori	Usuaris d’una L2 minoritzada.	Compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada.	La llengua materna s’estudia en els nivells inicials, però després deixa d’utilitzar-se com a llengua d’instrucció. La L1 és usada per a ajudar a l’alumnat a conèixer la L2, més que no pas per a ensenyar continguts. Quan l’aprenent és competent en la L2, abandona el model i s’integra dins els programes regulars en L1.
Model de manteniment	Usuaris d’una L2 minoritzada.	Mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades.	Els aprenents solen començar l’ensenyament utilitzant la L1 com a vehicle d’instrucció I a poc a poc van incorporant la L2 en l’ensenyament de continguts escolars. El currículum s’imparteix en ambdos llengües.
Model d’enriquiment	Usuaris de les dues llengües en contacte.	Desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües.	Les dues llengües són vehicle d’instrucció i hom mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.
Model de recuperació plena	Parlants de les dos comunitats lingüístiques.	Invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.	La L2 minoritzada és l’única llengua vehicular a l’àmbit educatiu, mentre que la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.