"En desaparèixer una llengua es perd també una cultura única, que està indissolublement unida a ella"
(Traducció) "Al desaparecer una lengua se pierde también una cultura única, que está indisolublemente unida a ella"
L'anticatalanisme ataca el domicili del president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
El GAV signa les pintades “R.Ferrer catalaniste” i “Fora la AVL” que han aparegut a la residència de Ramon Ferrer.
La setmana passada el grup va tractar de boicotejar un acte d'homenatge a Estellés en què participava Ferrer.
El Grup d'Acció Valencianista (GAV) ha tornat a actuar aquest dijous contra el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer. Segons han confirmat fonts de l'AVL, el domicili de Ferrer ha aparegut amb pintades amb pintura blava on es podia llegir “R.Ferer catalaniste”, “Fora la AVL” i amb les sigles del GAV. És el segon atac contra Ferrer després que la setmana passada el GAV boicotejara un acte d'homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés a Burjassot en el moment en què el president de l'AVL anava a adreçar unes paraules. Dies abans l'estàtua d'Estellés a Burjassot havia aparegut pintada amb blau.
Les Corts van expressar aquest dijous la seua condemna a aquest atac al president de l'AVL durant l'acte a Burjassot amb una declaració institucional signada pels síndics de tot l'arc parlamentari. El text condemna els fets “i tots els que signifiquen un risc per a la seguretat de les persones o que puguen contindre insults o agressions a persones o institucions”. A la declaració institucional també es va incloure la condemna a l'atac que va patir la seu del PP a Castelló de La Plana.
Sobre els atacs del GAV, el diputat d'Esquerra Unida del País Valencià al Congrés dels Diputats, Ricard Sixto, ha denunciat aquest divendres la “laxitud policial” amb l'extrema dreta anticatalanista a València i ha lamentat que “actue impunement” fins i tot atacant el domicili del president de l'AVL. Sixto ha evidenciat el “contrast entre la contundent actuació policial contra els moviments socials o les mobilitzacions dels estudiants i la impunitat sistemàtica dels atacs dels grupuscles d'extrema dreta”. “Si les pintades al domicili del president de l'AVL estan firmades pel Grup d'Acció Valencianista, seria convenient que la Brigada d'Informació actue i es produïsquen detencions”, ha afegit.
Per la seua part, el vicepresident del Consell, ha condemnat l'atac durant la roda de premsa habitual dels divendres. José Ciscar ha indicat que els fets hauran de ser investigats per les forces de seguretat, ja que es tracta d'actes que s'emmarquen dins l'àmbit penal. Ciscar ha assegurat que la Delegació de Govern donarà “les instruccions necessàries” perquè s'investigue l'atac i es detinga els seus autors.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/648654-lanticatalanisme-ataca-el-domicili-del-president-de-lacademia-valenciana-de-la-llengua.html
_________________________________________________________________________________
“El circuit de llibres recomanats per a infants i joves s'ha de renovar molt”
Per a la coautora de l'estudi sobre la literatura per a infants i joves en català, l'escola ha de saber anar més enllà de la literatura formal.
Gemma Lluch assegura que els lectors en català no sempre passen per les lectures recomanades de mestres i professors.
24/05/13 08:00 - PAÍS VALENCIÀ - E.CASTELLANO
Professora titular d'Universitat, és doctora en Filologia Catalana i Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de València Estudi General. Una de les seues línies d'investigació ha cristal·litzat en la publicació que analitza els gèneres i fa un recull històric de la literatura catalana per a infants i joves.Ha estat arraconada massa temps la literatura infantil i juvenil?
Jo no parlaria tant d'arraconar, però s'ha de convenir que el món es divideix per esferes de poder i, com que tradicionalment l'ha sustentat un adult, home i habitant de ciutat, tot allò que no ha estat dins la seua esfera de consum cultural, no ha estat en les esferes de valor. Però també he de dir que aquesta mena de literatura ha estat molt activa i que ha hagut de respondre —massa sovint— a les necessitats que la societat n'ha tingut. Paradoxalment, ara que sembla que l'infant ha pres importància i que tot transcorre al seu voltant, és quan més importància té. De fet, la literatura per a infants i joves en valencià, si no fos per la literatura infantil, el seu pes específic seria menor.
Calia fer aquest estudi?
Vaja per davant que ha estat possible gràcies al fet que el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València té la literatura per a infants i joves dins dels estudis de grau. Precisament han estat els estudiants els qui ens han donat ales per tirar endavant el treball. La publicació procura donar a conéixer tot el que s'ha fet i com s'ha fet, sempre tenint en compte que les necessitats de publicar s'han de veure des d'una perspectiva ben ampla. Calia un manual que donara una visió general i oferira unes pautes per poder analitzar els libres que habitualment es recomanen als infants i és per això que vam decidir desenvolupar aquesta idea.
Va més enllà de l'anàlisi?
Sí, sí. Hi ha una part d'anàlisi i una altra que fa un recorregut històric pel caminal que ha fet la literatura per a infants i joves. A més, de cada període, n'hem extret aquells llibres que hem considerat que poden formar una mena de cànon d'aquest segment de la literatura.
Fa de guia per a iniciats?
Podria ser-ho, sí; perquè bàsicament el que hem procurat tant Caterina Valriu com jo mateixa, és donar les dades essencials per entendre el fenomen i per conéixer l'itinerari i tenir les claus que permeta a qualsevol persona valorar o triar el llibre adequat per al lector.
Resta molt de recorregut a la literatura infantil i juvenil?
En català s'ha de fer una revisió molt exhaustiva. Ara mateix hi ha dos mercats de literatura per a infants: el que anomenen de compra per impuls i la lectura per recomanació escolar. La lectura de literatura infantil i juvenil passa per l'escola i això ho hem de trencar si volem que hi haja futurs lectors en català.
Què va suposar l'aturada del franquisme per a la literatura infantil i juvenil?
Va suposar tot. Precisament la setmana passada ho vam estudiar a classe. Vam analitzar totes les obres aparegudes en els anys 30 i vam veure com tot això es va aturar, d'igual manera que s'aturà un model d'escola, un model d'infant i d'adolescent. Gràcies, però, que durant els anys seixanta, la burgesia catalana vol unes escoles específiques i és aquesta la baula perduda que enganxa amb la manera de fer i d'entendre l'educació de la República i Edicions 62 comença a tirar el carro amb “Un rètol per a Curtó” i publicacions posteriors.
És gràcies a Catalunya que no va morir en la llarga nit aquesta literatura?
Sincerament jo trobe que és gràcies als diners i al poder, bàsicament, com també va passar al País Basc. Aquestes coses les hem de veure des de fora de la senyera.
Quan renaix de les cendres?
En 1962 es veu clarament el renaixement de la literatura infantil i juvenil, coincidint amb l'inici de l'editorial La Galera, el premi Folch i Torres, la revista Cavall Fort... a partir d'aquest moment és una explosió absoluta. Al País Valencià, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià va ser decisiva.
Llibre essencial E.C.
El darrer llibre de Gemma Lluch i Caterina Valriu ofereix una anàlisi crítica i objectiva especialment útil per als professionals de la literatura per a infants i joves perquè combina l'anàlisi de textos i la revisió de la història de la literatura catalana per als joves i esdevé una eina perfecta per a ampliar la formació de mediadors i potenciar la capacitat crítica dels lectors. En la publicació es veu a la clara com la situació d'aquest segment de la literatura no es mostra d'igual manera a cada territori del conjunt de l'àmbit lingüístic. No hi ha dubte que la investigació feta de Gemma i Caterina és una ajuda inestimable per al docent d'infantil, de primària i de secundària, sense oblidar els promotors de la lectura o els professionals de la cultura, perquè les dades que s'obtenen del seu estudi, permet desenvolupar el treball de qualsevol d'ells, en unes condicions que asseguren l'èxit en les diferents accions que dissenyen i executen. L'editorial responsable de la seua edició ha estat Bromera, que l'ha inclòs dins de la seua col·lecció ”Essencial” i ocupa el número 15 del conjunt dels publicats fins ara.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/648348-el-circuit-de-llibres-recomanats-per-a-infants-i-joves-sha-de-renovar-molt.html
________________________________________________________________________________
La comunitat
educativa, contra la llei Wert
El MUCE acusa el ministre d'haver iniciat una
“contrareforma”
Denuncia un “atac” al model d'immersió en català
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), integrat per associacions
d'estudiants i mestres, sindicats d'ensenyament i federacions de pares i mares,
va formalitzar ahir la seva oposició frontal a l'avantprojecte de la llei
orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) amb un acte en què
van exposar els motius per rebutjar el pla del ministre d'Educació, José Ignacio
Wert.
Els autors del document no van dubtar a qualificar el projecte de
“contrareforma” educativa i van retreure a Wert que hagi comès la
“irresponsabilitat” d'imposar unes mesures “irracionals” en l'actual context de
retallades en l'educació pública. Segons el MUCE, la nova llei promou una
educació segregadora, estableix criteris de qualitat basats en la
competitivitat, elimina la participació de la comunitat educativa perquè deixa
el consell escolar com a òrgan consultiu, i elimina la gestió democràtica del
centre, ja que només la direcció tindrà competències per a la gestió econòmica,
de l'alumnat i del professorat.
El MUCE va denunciar que la nova legislació “agreujarà l'ofegament econòmic”
de l'educació pública i va acusar el govern espanyol de voler convertir
l'ensenyament en un negoci i aprofundir en la privatització.
El document es mostra també molt dur amb el tractament que la LOMQE fa de la
llengua catalana, ja que “relega la llengua a una matèria residual i dinamita el
model d'immersió lingüística” en català que fa tres dècades que funciona. Pel
MUCE, el pla de Wert d'“espanyolitzar” els alumnes catalans és un “atac” a un
model d'èxit que ha contribuït a la cohesió social de Catalunya.
L'avantprojecte de llei ha de passar ara pel Consell de Ministres i el
Congrés de Diputats, i entrarà en vigor, com a molt aviat, el curs 2014-2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada